ASICS TRAIL SANT ESTEVE 2012

Avui toca cursa de les dures, exactament el mateix recorregut que l’any passat.
És curiós com d’un any per l’altre t’oblides del patiment real d’una cursa, et quedes amb el millor, amb el que vares gaudir, per altre banda recordes que també va ser dura... però no recordes ni la meitat de lo dura que va ser... bé, al menys això em passa a mi!.
Sortim!!!, aquest cop des de la meitat de la graella, no he estat ràpid alhora d’agafar posicions... tampoc calia avui, tenim 27.5 Km per davant, temps de sobres per posar-nos a lloc... o no?
Mica en mica vaig trobant el meu lloc, el primer tram es pot córrer força i aprofito per anar passant gent.
Arribem a la pujada forta... decideixo agafar-me-la amb calma, és molt llarga i molt d’hora.
Arribo a dalt cansat de mirar amunt per intentar veure el final... ui, no que encara n’hi ha més, ja no recordava... aquest va ser un continuo tota la pujada.
Ara si!!! Recordo aquest mini-corriol de baixada , gir tancat a la dreta, pista pedregosa i ara toca patir baixant!!! Quant les cames ja no poden més de tant baixar, arriba un tram de puja baixa que et deixa finet. Ara toca el que sembla l’estocada final baixada per corriol vertical i complicat, sort que vaig molt sol i no he d’estar pendent de ningú... el noi amb qui vaig s’ha quedat un pel enrere en aquest tram.
Sembla que ja som al pla!!! Sembla que ja arribem... sembla... però jo la vaig fer l’any passat!!! Hi ha coses que no s’obliden!!!!
Queden 200 metres de desnivell encara... just desprès de creuar el riu per segon cop... que me’n recordoooooo!!!
Amunt cap el castell, toca caminar, almenys jo... vaig tocat i els dos que venen amb mi em marxen. Per altre banda jo agafo a un altre corredor ja baixant del castell quant falta poquet per arribar se’m enganxa fins el final... entrada en meta junts!
Content pel temps i per haver patit el que tocava i no més... he passat una setmana griposa, mocosa i ...querosa. Però ara ja està, ja s’ha arreglat!

CLASSIFICACIONS

FOTOS I VIDEO

AMB SABATES NOVES

Desprès de no haver fer gairebé res de bo aquesta setmana... he estat una mica engripat,  Dimarts va ser el darrer dia que em vaig moure una mica, agafo la bici per sortir a rodar una mica, poca estona i sense apretar la maquinaria, que demà tenim la Assics trail de Sant esteve de Palautordera... 27 Km de cursa a peu per muntanya força durs.
a principis de setmana l’hi vaig posar sabates noves a la bici... i tenia ganes de treure-les a rodar... ;)

LES PILES 2 COPS !!!!

Avui Dimarts he fet canvi de plans, no he anat al entreno de les cinc Sènies, m’he anat jo solet a fer la pujada de les piles, Diumenge tinc cursa i Dijous tinc pensat fer poca cosa.

Estan caient quatre gotes, i la muntanya te pinta de estar de nassos, no m’entretinc gaire i tiro direcció les piles.

La he fet dos cops, un primer cop aguantant un molt bon ritme, en 10.32 ja era dalt. Un cop a dalt decideixo fer –la de baixada, també anirà be per entrenar, arribo a la cadaneta de baix i com que ja m’he recuperat, torno a tirar muntanya amunt, temps de la segona pujada 11.02 molt be  i la segona s’ha fet més curta que la primera!!.

LA NO MARXA DE LA CREU ROJA

Desprès d’una nit de paraigües, el matí es desperta gris i amenaçador.

Ara mateix no plou, son dos de vuit del matí. Anem cap el punt de sortida de la marxa de la creu roja a Mataró, 18 km. per muntanya que poden ser força divertits.

Mentre busquem per aparcar, veiem com alguns participants ja surten, mentre altres s’ho penses... comença a ploure amb ganes. Desprès de deliberar, ens rajem. Si més tard para, ja sortirem.

Ja és més tard i no plou. Sortim per lliure, avui fem una variant i en comtes de acostar-nos fins Llavaneres, agafem el GR del Canigó des de les cinc sènies.

La muntanya està increïble, aquesta nit ha caigut molta aigua i el bosc ho ha agraït.

Ens estem gairebé dos hores amunt i aball per pistes, corriols... i avui molta improvisació, ens ho hem passat teta!

SORTIDA TRANQUILA EN BICI

A les sis agafo la btt i surto amb la Nu a fer un vol, desprès de pujar per Santa Monica, que ja està preparat per ser triturat (com gairebé cada any abans d’estiu) per una maquina que el deixarà com una autopista amb l’excusa de que puguin passar els bomberets... pel costat en puja un altre de pista que ja és ample, però be.

Un cop a dal la Nuria s’ha llençat a fer corriols... grata sorpresa, això l’hi obre moltes portes.

Hem tornat per la salamandra. Ben aprofitada la tarda de Divendres.

LES PILES TRILIRILILI

Avui hi ha variació de trajecte, anem a fer les piles... en Jordi avui també s’anima a venir i en Pep també ha pujat.

Abans d’anar a buscar la pujada hem fet una bona volta, a mi em costava molt, les cames no anaven. A mida que ens acostem a les piles em vaig mentalitzant de que avui serà dura.

Entrem al corriol, passem la cadeneta i poso en marxa el crono, en Lluis i en Pep van davant, l’Uri i jo al darrera, en Jordi i en Pepito un pel més avall.

L’Oriol i jo deixem enrere al Pep i en Lluis. Al tram més dur de la pujada l’Oriol es queda, jo em trobo be i no afluixo... temps final 10.11..9 l¡Oriol entra just darrera meu... molt bona marca, sinó la millor una de les millors.

Va arribant la resta del grup tots amb cara de patiment, però contents d’haver-la fet... no serà el darrer cop!!!! jejejeje

7:04 MOUNTAIN BIKING TIME

7.04 PM. Hora de sortida, puntual com un clau arriba en Pep... jo no he estat tant puntual i a les  7.00 PM ja hi era.

Avui tinc ganes de fer més corriols però no en massa més temps. Surto amb la idea molt clara del recorregut que vull fer si en Pep està d’acord.

Fem Santa Monica de pujada pel tram curt, un cop a dalt la baixem pel recte fins trobar la pista llarga de Santa Monica per on tirem amunt, agafem un corriol per acabar de rematar la pujada.

Un cop allà fem tornada pels corriols de sempre, en el segon i per sort just abans d’entrar-hi, ens apareix de cara un zumbat que amb prou feines pot frenar en veure’ns i... l’Oriol en plena baixada, tot un perill, al seu darrera un bon grapat de Bici Corriols.

Desprès de una breu xerradeta, nosaltres sequim amb la nostra, directes a baixar per Can Flaquer... que dir de Can flaquer, eeeeh Pep!... cada dia se’m fa més curt!!!

CINC SÈNIES 19:45 EEEH!!!

Som força colla avui i el ritme de anada no és gaire alt, de tornada i veient que no acaba d’accelerar-se el tema miro de tirar del carro. En Lluis em frena ja que vol provar de tornar per un camí paral·lel.

Es un caminet paral·lel per la part de baix de les cinc sènies, no hi guanyes res.  Per variar està be, però no crec que acabi modificant el recorregut tradicional amb els finals al esprint ja clàssic.

MARXA DE LES FONTS A ARGENTONA

Marxa de les fonts a Argentona,  crec no enganyar a ningú si dic que Argentona és la població de Catalunya amb més fonts comptabilitzades.

Aquesta marxa fa un recorregut buscant-les per les muntanyes dels voltants i trobant-ne moltes d’elles.

Per part meva es el primer cop que la faig. És una marxa que es pot fer tant corrent com caminant, l’hora de sortida és entre les 7 i les 8 del matí. Això i el fet que la majoria del recorregut és per corriols fa que si vols fer-la corrent i no surts a primerissima hora, et trobis molts, molts taps.

Nosaltres sortim a les 7.40... no tenim cap pressa però volem fer-la corrent... Sortim de la Font Picant, a pocs metres trobem ja un primer corriol i un primer tap.

El recorregut és molt guapo i per corriols que no havíem trepitjat mai, podem córrer en forces trams, normalment els caminadors en deixen passar quant s’adonen que estem al seu darrera.

Desprès d’una bona estona amb molt bona companyia arribem al final del recorregut. Ha estat un matí ben aprofitat, corrent a un ritme bo però sense patir muscularment.

Per cert, avui he deixat les bessoneres al cotxe tot i tenir por a trencar-me, he aguantat sense cap molèstia!. Ara mica en mica he de mirar de fer els entrenaments sense elles i els dies de cursa utilitzar-les com feia abans de les trencadisses de bessó!

Ja està ara butifarreta i cap a estirar una mica

BURRIAC PEL DRET

Ben puntual cap a pistes, he liat al Jordi perquè vingui amb nosaltres, ve de Granollers i l’hi he recalcat que ha de ser puntual que la colla a les 19.45 en punt , surten disparats.

Arriba amb temps de sobres, jo ja hi soc, presentacions rapides i preguntes típiques.

El recorregut d’avui és el dels darrers Dijous, sense variacions i amb la pujada a burriac pel dret com a premi de muntanya, és una pista forestal... però quina pista. Arribem a dalt avui a costat una mica més del normal, la calor? El cansament acumulat de tota la setmana?, avui tots hem patit molt.

De tornada comentem la pujada amb en Jordi... diu que tornarà! No n’ha tingut prou? L’haurem de portar a fer les piles! Jejejje.